ALGUNS MOMENTS...

View more presentations from poriols.

EN EL RETROPROJECTOR

En Joan, na Clara i na Nina tenen 3 anys.
Cada infant, tenint al seu abast els mateixos materials, mostra uns interessos particulars.
Les sensacions que viuen i els seus aprenentatges potser són els mateixos, o no.
Però el que sí és segur, és que tots gaudeixen, experimenten, es plantegen interrogants, investiguen, comproven, interaccionen, admiren, ...

 

REMATAR LA TORRE

A vegades és difícil acabar de la manera que desitjam el que hem iniciat.

N'Isaac, na Carme i en Quim, de 4 anys, han muntat una torre. Estan contents perquè no els ha caigut en cap moment. Ja en saben fer de torres altes!!!

Però quan està gairbé enllestida... no poden acabar-la.

La darrera peça que falta és massa difícil de posar, és massa amunt, ....

S'han d'enfilar a l'escala, agafar la peça quadrada molt grossa, aixecar-la, depositar-la damunt els quatre pals,....  Realment és complicat.

 

S'esforcen, pugen i davallen, es passen la peça que hi falta col·locar, s'ajuden, s'animen,

proven estrategies... No ho aconsegueixen.

Finalment troben la solució...

Demanen ajuda a en Lluís de 5 anys que és molt gros i pensen que segurament hi arribarà.

L'alegria que manifesten mostra la satisfacció d'haver enllestit la seva torre després de molt esforc, temps i constància. 

EN ACABAR ...

En acabar expliquen el que han fet, o amb qui han jugat, o com han fet la construcció, o si els ha agradat, ... Depèn del que els interessa contar d'aquella sessió.

TEMPS DE RECOLLIR

Temps de desmuntar el que havien estat construint i recollir-ho tot: les peces de fusta, el que han emprat per jugar al retropojector i a la taula de llum.

Abans els hem ofert l'oportunitat de mostrar la seva construcció als companys i companyes, i explicar el que han fet o com ho han fet.

Temps de posar al seu lloc cada peça de fusta, cada pedreta, cada full, cada botó,...

Classifiquen, guarden,.... i mentre segueixen experimentant, col·laborant i.... jugant.

 

QUAN COMENÇAM LA SESSIÓ...

Quan arribam a la sala ens seiem en rotllana.
Abans de començar a jugar expliquen alguna de les coses que els fa ganes fer durant la sessió i sempre recordam com hem de jugar.

EXPRESSAR,COMPARTIR, COMUNICAR,...

Quan acaba la sessió, projectam els dibuixos que han realitzat. Tot el grup pot admirar les produccions. L'autor o autora ens explica, si vol, el que ha fet a l'espai de representació gràfica.

    

EL JOC AMB LA LLUM OFEREIX...

   moments per compartir aprenentatges i jocs,

   observar transformacions         

  un lloc on cadascú pot expressar la seva creativitat,

 emprar les mans per pensar,

fer màgia amb les formes i els colors,

un espai per crear conjuntament, 

plantejament d'interrogants,

 la convergència de sentiments,

 compartir troballes

                   . . . . . . . . . . .                    

                                             

                                                                     

UNA TASCA MÀGICA I CREADORA

 Mitjançant el lliure joc d'associacions personals , l'infant incorpora al seu coneixement del món la seva pròpia creativitat personal.

                                       

A la taula de llum

JUGANT A LA TAULA DE LLUM

PERSEVERANÇA

La perseverança suposa aconseguir el que una persona es proposa buscant solucions a les dificultats que puguin sorgir. Amb perseverança s'obté la fortalesa i això permet no deixar-se portar per la facilitat i la comoditat.

Relacionam la perseverança amb la resistència al fracàs, i és que rendir-se a la primera mai té bon resultats.

Per tot això és molt important que els infants aprenguin a ser perseverants:

• Els oferirà estabilitat, maduresa i confiança en ells mateixos
• Identificant els seus errors, l'infant buscarà la manera de no repetir-los i intentarà arribar on s'havia proposat.

En la nostra societat, potser aquest valor, la perseverança, va minvant. La immediatesa és el que compta, l'espera i l'esforç personal són, de cada vegada més difícils de trobar en els infants d'ara.

Aquesta petita història és una mostra de perseverança. El protagonista és en David de la classe de 3 anys.

                          En David es proposa construir una casa molt gran amb una piscina baix.

                                                        Apareix la primera desil·lusió

                                   Amb molta cura, en David segueix amb la seva proposta inicial
                                                però canvia l'estructura de la part rompuda.

                                                    
                                                     La seva construcció torna a caure...

                  Continua amb el seu propòsit. En Joan l'ajuda, sempre baix la direcció d'en  David.                 
                                      Decideix col·locar les peces rectangulars horitzontalment.
                 Potser s'ha adonat que d'aquesta manera la seva construcció serà més consistent i sòlida.
                                                        Potser no tornarà a caure...

                                                Finalment, la satisfacció de l'obra acabada.
                              Amb la consciència d'haver aconseguit superar totes les dificultats !

                   ELS PETITS INTENTS, REPETITS, COMPLETARAN QUALSEVOL EMPRESA.

SI SENSE VOLER FEIM CAURE LA CONSTRUCCIÓ D'UN COMPANY O UNA COMPANYA...

En Josep i en Gerard de 4 anys estan fent la seva construcció.

Mentre en Sam de 3 anys, darrera, fa sol les seves "cases". S'esforça, està entusiasmat,...

En Sam està tan satisfet de la seva producció que vol que en Llorenç de 5 anys la vegi. Encara que en Llorenç està jugant a la taula de llum, deixa un moment el que està fent i va a veure el que el seu petit company ha realitzat. Aprofita per mostrar a en Sam la construcció que ha fet ell sol fa una estoneta.

Però en Gerard sense voler fa caure part de la construcció d'en Sam.

Sembla per un moment, que en Gerard no pretén ajudar a en Sam a refer la construcció, però sap que és una de les normes que tenim a la sala.

Per tant ajuda al seu company. Sense adonar-se es van engrescant i finalment sorgeix una construcció nova i més elaborada que la que s'havia destruït.

És evident que en aquesta petita història existeix emoció, relació i reconeixement. Tres aspectes molt importants per a que els infants puguin construir les seves pròpies habilitats.

UNA, DUES, TRES I QUATRE

Ja des de  la primera sessió en Sergi  i en Pere, tots dos de tres anys, s’ajunten per jugar junts. Comencen fent construccions molt primes. Xalen veient-les caure i escoltant el   renou que fan. Es cansen de les construccions, canvien i van al retroprojector i a la taula de llum

                        

Durant la segona sessió es fixen en els companys de quatre anys, en Josep i n’Esteve, que fan una “casa alta”. Sembla que els ha cridat l’atenció i volen imitar-los. Els seus intents són infructuosos. Col·loquen les peces sense anar gaire alerta, de manera impulsiva. Així com ho munten, la construcció s’esfondra.

               

En el ritual de sortida fem el comentari que a l’hora de construir, les peces han d’estar ben col·locades i ho hem de fer a poc a poc. És un requisit perquè la construcció s’aguanti i quedi ben polida.

A la tercera sessió en Sergi entra dient que avui anirà a poc a poc per muntar la seva torre. És prest quan ja s’ha oblidat del seu projecte de construir i volta per la taula de llum.

En Pere fa estona que intenta posar una plataforma sobre quatre pilars. Hi troba una dificultat... No s’aguanta...!

Resulta que col·loca dues peces petites i dues peces més altes.

Després de provar-ho diverses vegades i d’observar la torre que han fet els seus companys de quatre anys, ha descobert que si les posa totes de la mateixa mida, li sortirà bé.

Ho prova i ho aconsegueix.

Com que la construcció sembla que s’aguanta amb solidesa en Pere decideix completar-la amb un altre pis. Fantàstic! Aquest cop no li ha  costat gens ni mica. Ja té ben clar que li calen quatre peces iguals per assegurar l’equilibri de la seva construcció.

En Sergi s’afegeix al joc d’en Pere. Aquest accepta, però li diu molt convençut: “només has d’emprar aquestes peces, amb les altres no funciona”.

En Pere compta “una, dues, tres i quatre”, les carrega i se les emporta cap a la torre.

En un moment donat, en Sergi vol col·locar la plataforma damunt de tres columnes. Llavors en Pere exclama: “N’hi falta una!”. En Sergi entén que ha d’esperar que en Pere posi l’altra columna perquè la plataforma s’aguanti.

Quasi no parlen. S’entenen amb la mirada i treballen junts. Sols es diuen: "Fem-ho una vegada per hom”.

Formen un bon equip.

Aquella idea inicial que ha partit de la intuïció i la perseverança d’un fillet, ha acabat essent un projecte compartit entre dos amics que col·laboren, s’intercanvien els papers, fan hipòtesis, s’esforcen i s’emocionen en veure’n els resultats.

Els ulls els brillen. Observen la construcció i estan exaltats. La felicitat se’ls reflecteix a la cara.

En acabar la sessió en Pere i en Sergi s’abracen. Estan molt contents del seu esforç.

És significatiu que des del moment en què assumeixen un projecte comú, es concentren totalment, ja no existeix res més per a ells. Estan completament absorts i no els calen paraules per entendre’s, treballen sense descans fins que la mestra els diu que el temps s’ha acabat...

En Pere i en Sergi han après dels seus companys, s’han interrelacionat, han cooperat, han compartit, han interactuat, han adquirit noves habilitats, han après conceptes matemàtics...

Han crescut emocionalment i conceptualment perquè han fet descobriments per ells mateixos. Han crescut en autoestima i confiança..