En Marc s’ha fixat amb els quadrats lluminosos que es dibuixen a la paret a partir de les ombres de la construcció feta per altres companys. Això l’ha fascinat, d’alguna manera. Vol jugar-hi. Pot ser, hi falta color...
Ha agafat un full blau de cel·lofana i intenta fer-lo coincidir amb un d’aquests quadrats. Prest se n’adona que el color és molt més lluminós si la cel·lofana se separa de la paret.
Se sent atret per aquesta descoberta i arriba a trobar un lloc més distant per tenyir la llum amb el blau.
A continuació, ell mateix, es proposa fixar el full en la mateixa construcció per deixar més permanent aquest efecte de color, amb la qual cosa cobreix un quadrat de llum amb el seu blau. La idea deu merèixer l’esforç i s’aplica amb insistència a subjectar la cel·lofana dalt i baix d’una finestra de la construcció.
L’efecte dels quadrats i del color a la paret és captat per en Joan, que d’alguna manera se sent atret per redescobrir el fonament i les possibilitats d’aquest joc. Pot ser, només ha vist el resultat aconseguit per en Marc. Pot ser ha de trobar, encara ell, quina relació hi ha entre el quadrat blau reflectit a la paret i una cel·lofana, ara vermella, en les seves mans. Pot ser, és molt més immediat voler posar el color directament a la paret... Pot ser, no havent-hi un diàleg explícit entre ells, en Joan necessita fer unes passes successives. Finalment, troba l’estratègia d’en Marc en el joc de llum.
Podríem dir que una activitat, com aquesta, comença de manera exploratòria, individual, i es converteix pas a pas, en una obra conjunta, tal com ho pot haver estat en els seus moments, la construcció de fustes.
Els fillets i filletes en situacions no dirigides, on poden manifestar les seves preferències i interessos, són capaços de descobrir projectes en marxa, d’altres companys i deixar-se seduir. Fins i tot, sense paraules, pot néixer la col·laboració, la complicitat, el diàleg, i compartir, en definitiva, una recerca i una experiència estètica espontània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada