Després de fer un dibuix a l'espai de representació gràfica, na Mar i en Nan, de 4 anys, van a veure la seva producció projectada a la paret.
22 de desembre del 2011
15 de desembre del 2011
LES CONSTRUCCIONS
La construcció com a tal, ens remet a la idea d’estructura,
Aquest diàleg entre el pensament i l’acció, aquella expectativa entre el que ha d’esdevenir i el que finalment es concreta és un fet de gran valor en els processos de simbolització de l’infant.
Les propostes que s’hi elaboren parteixen dels propis infants. les tasques proposades s’allarguen, viuen o s’esmorteeixen en funció de cada grup de fillets i filletes.
Ens hem adonat que, si miram amb atenció imatges de fillets i filletes muntant obres, coincidirem a definir l’escena amb paraules com ara: serenitat, tranquil·litat, plaer, concentració...
CONSTRUIR ÉS UNA ACCIÓ QUE ENS REMET A FER, FORMAR, CREAR I RECREAR ALGUNA COSA, AVANÇAR I ANAR MÉS ENLLÀ.
EN DEFINITIVA, ENS DU CAP A LA DIMENSIÓ DE CRÉIXER.
FINESTRES DE COLORS
En Marc s’ha fixat amb els quadrats lluminosos que es dibuixen a la paret a partir de les ombres de la construcció feta per altres companys. Això l’ha fascinat, d’alguna manera. Vol jugar-hi. Pot ser, hi falta color...
Ha agafat un full blau de cel·lofana i intenta fer-lo coincidir amb un d’aquests quadrats. Prest se n’adona que el color és molt més lluminós si la cel·lofana se separa de la paret.
Se sent atret per aquesta descoberta i arriba a trobar un lloc més distant per tenyir la llum amb el blau.
A continuació, ell mateix, es proposa fixar el full en la mateixa construcció per deixar més permanent aquest efecte de color, amb la qual cosa cobreix un quadrat de llum amb el seu blau. La idea deu merèixer l’esforç i s’aplica amb insistència a subjectar la cel·lofana dalt i baix d’una finestra de la construcció.
L’efecte dels quadrats i del color a la paret és captat per en Joan, que d’alguna manera se sent atret per redescobrir el fonament i les possibilitats d’aquest joc. Pot ser, només ha vist el resultat aconseguit per en Marc. Pot ser ha de trobar, encara ell, quina relació hi ha entre el quadrat blau reflectit a la paret i una cel·lofana, ara vermella, en les seves mans. Pot ser, és molt més immediat voler posar el color directament a la paret... Pot ser, no havent-hi un diàleg explícit entre ells, en Joan necessita fer unes passes successives. Finalment, troba l’estratègia d’en Marc en el joc de llum.
Podríem dir que una activitat, com aquesta, comença de manera exploratòria, individual, i es converteix pas a pas, en una obra conjunta, tal com ho pot haver estat en els seus moments, la construcció de fustes.
Els fillets i filletes en situacions no dirigides, on poden manifestar les seves preferències i interessos, són capaços de descobrir projectes en marxa, d’altres companys i deixar-se seduir. Fins i tot, sense paraules, pot néixer la col·laboració, la complicitat, el diàleg, i compartir, en definitiva, una recerca i una experiència estètica espontània.
13 de desembre del 2011
PRESENTACIÓ
Des del curs 2007/08, a la sala cada dia s’hi troben un grup de catorze o quinze fillets i filletes de 3 a 5 anys que durant tres dies comparteixen aquest espai.
Allà hi ha quatre propostes per a que els infants actuin lliurement:
- taula de llum
- retroprojector
- representació
· Espai de les construccions
Hem situat una tarima gran de fusta per donar la possibilitat de construir al damunt o al terra. Les peces de fusta són els elements de construcció. Són de faig, de color natural en unes mides preestablertes, que combinen fàcilment entre elles. Aquestes peces estan classificades segons les mides i estan a l’abast dels fillets i filletes en unes caixes amb rodetes.
Tenim unes petites escales de fusta natural, de dos graons, molt manejables per facilitar i provocar que els infants construeixin sense que la seva alçada limiti la construcció.
Hem col·locat documentació fotogràfica dels mateixos fillets i filletes desenvolupant aquesta activitat, així com exemples de monuments i edificis destacats i reals d’arreu del món.
En aquest espai els fillets i filletes construeixen lliurement, en grup o individualment, propicien noves relacions de col·laboració, afavorint la proximitat entre els infants.
Aquestes produccions perllonguen i es modifiquen al llarg de vàries sessions, segons la història de cada grup d’infants.
· Espai del retroprojector
Al damunt d’una taula hi ha un retroprojector que possibilita projectar a la sala i damunt del seu cos diferents objectes, dibuixos... i fer descobertes. És un material poc habitual a les aules.
La seva utilització per part dels infants crea una situació màgica, amb els colors, les formes i les imatges i afavoreix el joc, la interpretació i el diàleg amb els infants. Experimenten amb el tamany de les coses, amb la llum i les ombres, el seu propi cos,... i amb els canvis que provoquen les seves accions. Les imatges projectades a la paret causen sorpresa i diversió.
S’utilitza per a projecció materials que tenen a l’abast i que poden elaborar:
- Acetats dibuixats per ells mateixos
- Plàstics i materials transparents de colors
- Objectes opacs de diferents formes
Potenciem aquí la creació i recreació plàstica amb les ombres, colors i llum formant un quadre visual molt ampli i ric.
· Espai de la taula de llum
En aquest espai s’utilitzen materials molt similars als del retroprojector, sense obtenir-ne una projecció. No provoca l’aparició del seu propi cos a la imatge ni juga amb la transformació del tamany de les formes. En canvi, disposen d’una superfície lluminosa més ampla i, per tant, intensifica igualment el color de les transparències i permet fer composicions diverses, de caire simbòlic o geomètric.
L’oportunitat de jugar amb la llum és un fet que no es dóna cada dia i poder jugar-hi amb materials diversos, fa que els infants s’hi apuntin de bon grat.
Cada objecte, col·locat en una posició o en una altra, es transforma en alguna cosa que potser no havíem imaginat; apareixen llavors crancs, cucs, camins...
Els fillets i filletes es deixen seduir per la màgia de la llum i l’ombra, i a partir d’aquí sorgeixen històries i jocs espontanis en els quals no s’amaguen l’observació, la comunicació i l’emoció.
· Espai de representació gràfica
La representació gràfica és una activitat habitual a les aules, i molt espontània en els fillets i filletes. És una forma d’expressió i de comunicació. En aquest espai ens trobem amb tres tipus de possibilitats: poden dibuixar i fer grafismes no relacionats directament amb produccions d’altres espais de la sala; poden intentar representar un construcció, composició, joc,... que hagi sorgit dins l’ambient; poden produir elements que volen intervenir en altres produccions o espais de la sala, per exemple personatges per situar a una construcció de fustes, per anar al retroprojector....
Hem trobat que aquest espai és adient ja que la representació és una activitat que implica organitzar i enregistrar una informació per tal d’explicar-la; a la vegada ajuda a construir el pensament tant en la seva part lògico-conceptual, com en la simbòlica.
En el diàleg sostingut pels dibuixos, entre la mestra i els infants, s’evidencien troballes i es busca la manera de fer emergir, de fer evident, de fer conscient, de compartir... allò que fins en aquest darrer moment només ha estat present com a acció.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)